dijous, 5 de maig del 2011

Al pot petit, la bona confitura

Els raigs solars comencen a entrar per la finestra de l'habitació de la Maria. Avui no toca anar a escola i se li han enganxat els llençols. No vol aixecar-se. Però aviat entren els seus pares i la fan llevar: "Vinga petita, a esmorzar, que avui anirem a la fira de Sant Ponç". 

La Joana prepara unes torrades, que unten amb melmelada, i la Maria els adverteix que el pot s'acaba. "No et preocupis, angelet, ja veuràs com aquesta tarda en tindràs més", li respon en Pere mentre li acaricia el cap tendrament. 

En acabar, recullen la taula i surten al carrer, el dia és esplèndid, el barri és ple de gom a gom, i al mig de la plaça els firaires han instal·lat unes parades de fusta. "Quin goig!" exclama la petita en veure tants colors als aparadors. Els venedors, que tenen exposades herbes aromàtiques i remeieres, mel, melmelades i fruites confitades, criden l'atenció dels allí presents com poden: "Mireu quines herbes, mireu quines garbes! Curen el mal de cap, sanen el dolor del pap!". 

Entre tants crits la Maria es queda embovada escoltant un d'aquests venedors i li pregunta a sa mare per què parlen de malalties. La Joana s'ajup i es posa a la seva alçada per explicar-li. "Maria, fa uns anys, a la ciutat va venir Sant Ponç, que fugia dels seus perseguidors. Quan va arribar no sabia si seria rebut amb hostilitat, però aviat va aconseguir l'admiració dels veïns. I és que aquí hi havia una pandèmia molt estesa, la gent estava malalta i no sabien com curar-se. Sant Ponç, que coneixia molt bé les propietats de les herbes, començà a preparar beuratges guaridors i, amb les seves curacions,  es va guanyar l'estima de la gent. Aquestes propietats s'han anat explicant de pares a fills fins avui en dia, per això aquests homes venen aquestes herbes i parlen del seu poder guaridor".

En explicar-li això apareix en Pere, que torna d'una altra parada, i comenta que ja té les roses de Sant Ponç i unes branques de romaní: "Les posarem sota el llit, a veure si em treu aquesta al·lèrgia primaveral!".

La Maria li recorda a la Joana que els falta melmelada, i li demana que en compri dues, una de figa i una de préssec. Però el pare li diu que només en compraran una; així que ha d'escollir. Compren la de figa i, després de pagar, la Maria li xiuxiueja a cau d'orella que no es preocupi, que ella en tindrà dues, ja que l'altra la faran tots tres en arribar a casa!



Aquest mes us convidem a preparar:






Recordeu:

  • Fer la vostra versió de melmelada o confitura -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
Esperem les vostres receptes

diumenge, 1 de maig del 2011

Bacallà de quaresma

El dimecres de cendra acomiada el Carnestoltes i dóna la benvinguda a la quaresma. La disbauxa i l’excés donen pas a la serenitat i al dejuni, si més no això passava uns anys enrere.

La tradició cristiana no permetia que es mengés carn mentre durava la quaresma i el bacallà, assequible per a la majoria de les economies, es va convertir en el seu substitut perfecte.
És ben popular el dit de que el bacallà era un menjar de pobres. La gent rica no era tan rigorosa amb el seu dejuni:

 
La Quaresma i la justícia
són fetes per als pobres.


El bacallà és un peix ric en proteïnes, vitamines i minerals. En sec o salat conserva totes les seves propietats. El seu alt contingut en sodi, tot i que al remullar-lo perd una part,  fa que no sigui recomanable per a persones que tenen la tensió alta o que tenen tendència a retenir líquids.

El fet de què el bacallà fos un aliment fàcil de conservar va fer que es convertís en un ingredient molt popular en aquestes dates.
La tradició de salar el bacallà ve de fa molts anys, aquesta manera de conservar-lo va fer que fos possible trobar-lo a indrets de l'interior on, d'altra manera, degut a la precarietat del transport, no hauria estat possible que hi arribés.

Els bascos van ser els primers habitants que el van fer arribar a la península ibèrica, tot i que en realitat varen ser els portuguesos els primers a descobrir-lo. Com molts ja sabreu, Portugal és un país on el bacallà té un paper molt important a la seva gastronomia.
El descobriment dels habitants d'Euskal Herria el varen trobar per casualitat, mentre caçaven balenes a Terranova. Aquests per assegurar-se que arribava en bon estat, el portaven obert i assecat a l’aire lliure.

La Vella Quaresma és representada amb una dona vella amb set peus que representen les setmanes que durava el dejuni. Era costum, en molts habitatges, fer un ninot de paper, -sobretot a les cases on hi havia nens i nenes-. Moltes cases la penjaven darrere una finestra o vidriera perquè es pogués veure des del carrer, així per donaven a entendre la fe i religiositat que tenien.
Durant anys es va fer servir aquesta figura, representada a una mà amb un bacallà i a l’altra un cistell amb arengades i verdures, els aliments típics de l’època, com a recordatori de la prohibició de menjar carn. Aquesta representació també servia per atraure clients. Com a reclam, el ninot de la vella quaresma el posaven a l’aparador de les botigues de queviures, d'aquesta manera servia per recordar la prohibició de menjar carn durant aquestes dates.


Set setmanes de quaresma
i de bacallà salat,
Vinguin ous i botifarres
i de truites un bon plat.





Recull de les receptes:

El Miquel de Les receptes del Miquel :bacallà amb tomàquet
La Mayte de Rústica: bacallà a la vizcaína
El Zen de Sabor en cristal: bacallà Fuenterrabía i bacallà daurat
La Paula de Bon Tiberi: bacallà amb avellanes
L'Ana d'Experimento en la cocina: bacallà amb crosta de fals allioli
L'Albota i en Jordi d'El taller de cuina: bacallà amb muselina d'albercoc
La Judith d'El món de Juju: bacallà de quaresma
La Su d'El horno de Su: potatge de vigília
La Chelo de Cogollos de agua: bacallà al forn amb verdures
La Nyanyels de A daily cuisine: bacallà a la mel al perfum de taronja
Les Receptes.cat ens ha fet arribar el seu recull de: receptes de quaresma
L'Isabel de La cuina de la Isabel: pastís de bacallà
L'Asela d'Els plaers de ma vida: abadej   o amb samfaina
La Gemma de Fogons de la cuina a taula: bacallà amb panses i ous durs
La Sonia de L'Exquisit: crema de cigrons amb bacallà
L'Alba de Le fabuleux destin du chocolat: lasanha com bacalhau
El Josep de Menja de bacallà: bacallà amb mel
La Susanna de En Roc a la cuina: bunyols de bacallà
L'Anniki de Gastroadikta: bacallà de quaresma
L'Esther de Como siempre madreando: bacallà amb panses i pinyons
La Carme d'All i julivert: bacallà de quaresma
La Glòria d'El café de nit: cassola del divendres sant
La Nani Nolla de receptes.cat: bacallà confitat
En Romescaire de Las recetas de Jose: potatge de cigrons amb espinacs
La Sandra i Xavi d'Els fogons de la Bordeta: bacallà confitat sobre crema de nyàmeres
La Pilar de Mi mesa para tres: bacallà amb crumble de ceba
La Mònica de Coses de Llàbiro: bacallà de quaresma
L'Olgy de Tiaré de vainilla: bacallà de quaresma
L'Ingrid de My lovely food: truita de bacallà
La Bet de Club de cuines: bacallà de quaresma
La Mª José de Dit i Fet: pastís de bacallà i gruyere
La Mª Àngels de Visc a la cuina: bacallà amb ceba
L'Yves d'Amb idees a la llengua: bacallà a la llauna
L'Anna d'El meu blog de cuina: cigrons amb bacallà
La Núria de Pa amb oli i xocolata: lasanya de bacallà


I no voldríem acabar sense agrair-vos a tots aquells que ens heu mostrat interès i a tots els que heu participat, que heu sigut 41, superant el recull anterior!

Dir-vos que ens ha fet molta il·lusió que ens anomenessin a la revista CUINA al seu article "dels fogons a la xarxa"!

Recordeu que estem esperant les vostres propostes pel mes de juny (recordeu que no cal que siguin de cuina tradicional catalana, volem fer un recull de tantes cuines com sigui possible).